Difusió » Entrevistes » Fitxa de la entrevista
12-05-2011

EN SEBASTIÀ SOLIVELLAS TÉ ESMENT DE LA COMERCIALITZACIÓ DELS OLIS SOLIVELLES

Mercat pagès

ELS EUROPEUS CONEIXEN MALLORCA. PERÒ NO BASTA EL NOM: HI HA D’HAVER UNA QUALITAT.

A Guinyent, prop d’Alcúdia, hi ha la tafona d’Olis Solivelles. Allà parlam amb en Sebastià, un jove que ha optat per dedicar-se a la producció d’olis de qualitat.

Com has arribat al món de l’oli?

Al principi va ser per ajudar, però hem anat creixent cada any en producció i en feina. Va començar com una afecció i ara és la meva dedicació. M’ha anat bé i he acabat fent això.

Des de quan t’hi dediques?

Des de fa sis anys. Va coincidir en què començàvem a vendre oli a fora. Mentre teníem una producció petita l’enfocàvem a la venda local. Llavors sortiren nous mercats i jo, encara que faig un poc de tot, m’encarrec de la part comercial i de l’exportació.

Com és el vostre olivar?

Tenim 12 hectàrees a Guinyent, d’arbequina i picual, amb una mica d’hojiblanca, picuda i frantoio. Tenim una altra plantació a Ariany de 12 ha i una altra a Jornets. En total són unes 3.600 oliveres. Experimentam amb varietats noves. Observam les tendències i provam si aquí van bé i quin tipus d’oli surt. L’olivera és un arbre molt sensible i la seva producció varia molt d’un lloc a l’altre.

Treballau molt les varietats?

Cercam la qualitat. A vegades hi ha un poc de confusió entre el que és autòcton i els que no ho és. Tot ha vengut de fora a qualque moment. Més que la varietat és la producció aquí, l’efecte de la terra, del sòl, del microclima... Catadors del nostre oli li han arribat a trobar gust d’alga: la proximitat a la mar li dóna una personalitat.

Què produeix una olivera?

Uns 50 kg d’oliva als 12 anys. Són arbres productius però volen ser exsecallats i adobats. Cada varietat és diferent. L’arberquina té menys rendiment i l’hojiblanca aquí no és rendible.

Com exsecallau l’arbre?

No van bé els arbres molt alts. L’olivera ha d’estar molt neta per dins, les branques de fora han de menester molt de llum, molt de sol i molt d’aire. Li donam forma de copa. Sols feim una exsecallada de manteniment per mantenir la producció regular.

Com feis la recollida?

Empram una tècnica mixta amb un paraigües invertit i unes pintes que pentinen l’olivera. No fan mal a l’arbre i no trepitgen l’oliva, que va directe al caixó. Cada vespre feim l’oli. Això és bàsic per l’acidesa. Com menys temps estam a moldre menys acidesa. L’oliva s’ha de collir bregada, ni massa verda ni massa madura. Per la mòlta feim servir el sistema tradicional d’esportins amb premsat en fred.

Com feis l’adobat?

El feim al febrer: nitrats, fòsfor i potassa. L’olivera vol menjar. Li donam molts de microelements. També un poc de coure per combatre la caiguda de la fulla.

Quins olis feis?

En feim un dins la denominació d’origen que és el “Solivelles”, amb arbequina i picual. Després en feim un altre amb la resta de varietats que tenim als nostres olivars com és ara hojiblanca, picuda, frantoio i koroneki. Feim unes 50.000 botelles.

Responen bé els turistes al vostre oli?

De cada vegada més. Els turistes volen els productes locals. Anar a fora a fer tasts és difícil, però tenim la sort de tenir un amic a la televisió alemanya que ens ha ajudat molt. Som presents a Hamburg, Berlin, Bremen i a molts d’indrets. Allà, i a tot centreuropa, consumeixen molt d’oli. Els italians hi han fet feina. Vas a una fira a Mallorca, venen els estrangers i veus que saben molt d’oli. Exportam el 25 % de la nostra producció. Ara hem fet una presentació a Noruega. Som al Canadà i començam al Japó i Corea. Hem augmentat molt l’exportació al llarg del 2010. Duim molts d’anys i hi hem fet molta de feina.

Coneixen l’oli de Mallorca?

Els europeus coneixen Mallorca. Però no basta el nom: hi ha d’haver una qualitat. Ens agrada veure que a moltes fires la gent prova olis diversos i després torna i ens diu que el nostre els agrada. Els restaurants i cuiners són els millors defensors del nostre oli.

I el consumidor local?

Molt bé. El producte s’ha revaloritzat i la gent el comença a destriar. De cada dia hi ha més gent interessada. La denominació d’origen ha fet molta feina, molta publicitat, i el mercat està arrencant.

« Tornar
© 2009 Unió de pagesos • ContacteMapa webInici