Difusió » Entrevistes » Fitxa de la entrevista
21-07-2011

MATEU LLOBERA: ELS AMETLERS VOLEN ATENCIÓ, COM TOT

Unió de Pagesos

La calor ha anat bé. En cereals hi ha bona anyada, i de palla n’hi ha molta”


En Mateu Llobera és un pagès de Binissalem a qui agrada molt l'ametlerar. Basta veure els seus arbres, vigorosos i productius, per comprovar-ho.

A ca teva ja éreu pagesos?

Sí, érem grangers i teníem vaques. Jo som tècnic especialista agropecuari i he continuat l'activitat. Vaig estudiar a sa Pobla i també a la Granja de Palma. Després muntàrem una granja de producció de porcelles, que ha durat 14 anys.

Quan començàreu a conrear fruits secs?

Fa tres anys vàrem llevar les truges. La ramaderia està molt pitjor que l'agricultura. Vàrem començar a fer plantacions d'arbres quan la ramaderia no acabava d'anar com tocava. Hem sembrat ametlers a les nostres terres; i a les terres arrendades, hi feim cereals. L'ametla té un preu molt baix, però els preus de la ramaderia són pitjors.

Duis molta terra?

Duim unes 120 quarterades de cereals i unes 20 d'ametlers a Inca, Costitx i Binissalem. Feim garba d'avena per vendre a cavallistes i possessions que tenen ovelles. Feim 1000 bales rodones de garba d'avena i unes 700 de palla cada any. Ho emmagatzemam i ho venem.

Quins ametlers heu sembrat?

Fa 10 anys que l'ametlerar està plantat i encara en sembram una mica. Hem sembrat les varietats que els tècnics de la conselleria ens han indicat. Les varietats vivot i guarin funcionen millor a les terres calentes. A les zones fredes hi van bé altres varietats, com ara la masbovera o la glorieta. La ferragnes no ha funcionat gaire, perquè no s'adapta al clima humit de Mallorca. Però en tots els casos has d'estar molt damunt els arbres: si no hi feineges, no hi ha res a fer.

Què voleu dir, amb això?
Els ametlers volen atenció, com les oliveres, com tot. La masbovera i la glorieta són productives, però sols si es fa feina: llaurar i esquitar, exsecallar, adobar la terra... Per sort, tot està mecanitzat, llevat de la poda, que es fa a mà però sense pujar als arbres, amb serres mecàniques afegides a un braç elèctric.

I la collita, com la feis?

La recol·lecció està mecanitzada, i si hi pares esment és molt bona de fer. Has de fer un exsecallada cada any i així tens els arbres bons de collir. Culls 800 arbres en un sol dia. Els vells no importa collir-los.

És rendible, l'ametlerar, en aquestes condicions?

A la meva explotació, l'ametlerar no em basta per assegurar la rendibilitat. N'hauria de tenir el doble. Només et pots defensar quan el preu del bessó és d'uns 3 euros per quilo. L'ametla amb closca hauria d'anar a 1 euro, com a mínim. Així es pagaria la feina. L'any passat anava a 0,70 cèntims. Un altre problema és que, de vegades, no ens paguen. I s'ha de poder vendre i cobrar.

I l'ametlerar vell?

No té cap rendibilitat. Els arbres vells poden tenir un valor mediambiental. I si cobren l'ajuda, va bé. Però per fer producció, els arbres s'han de cuidar, i això vol dir que, o feim les coses ben fetes, o mantenim el valor mediambiental. La producció demana arbres nous. La venda de la llenya vella serveix per pagar la sembra, però la inversió és a mantenir la plantació. Això no és viable sense un preu mínim de l'ametla.

I el futur?

Allò que cal és donar continuïtat a les ajudes. És vital per sobreviure. Els pagesos som com una ONG: feim menjar a preus baixos, però, sense ajudes, és impossible.

Té sentit una ametla amb marca de qualitat, diferenciada?

Hem de fer productes diferenciats, com s'ha fet amb la vinya. L'ametla mallorquina no té res a veure amb l'americana. És un altre cicle de cultiu i és més gustosa. Crec amb una identificació geogràfica.

Com es presenta, l'anyada?

La calor ha anat bé. En cereal hi ha bona anyada, i de palla n'hi ha molta. A les terres grasses va molt bé. L'anyada és normal en ametlers. El problema dels ametlers, i de quasi tot, és el preu.

Ens tocarà fort la crisi?

Qui no vagi viu se n'anirà a fer punyetes. Hi haurà una altra porgada de pagesos. Hi ha molt d'endeutament i el fet de no cobrar les ajudes és greu. Crec que vénen uns anys difícils.

« Tornar
© 2009 Unió de pagesos • ContacteMapa webInici