Difusió » Entrevistes » Fitxa de la entrevista
21-07-2011

MATEU LLOBERA: ELS AMETLERS VOLEN ATENCI, COM TOT

Uni de Pagesos

La calor ha anat b. En cereals hi ha bona anyada, i de palla nhi ha molta


En Mateu Llobera s un pags de Binissalem a qui agrada molt l'ametlerar. Basta veure els seus arbres, vigorosos i productius, per comprovar-ho.

A ca teva ja reu pagesos?

S, rem grangers i tenem vaques. Jo som tcnic especialista agropecuari i he continuat l'activitat. Vaig estudiar a sa Pobla i tamb a la Granja de Palma. Desprs muntrem una granja de producci de porcelles, que ha durat 14 anys.

Quan comenreu a conrear fruits secs?

Fa tres anys vrem llevar les truges. La ramaderia est molt pitjor que l'agricultura. Vrem comenar a fer plantacions d'arbres quan la ramaderia no acabava d'anar com tocava. Hem sembrat ametlers a les nostres terres; i a les terres arrendades, hi feim cereals. L'ametla t un preu molt baix, per els preus de la ramaderia sn pitjors.

Duis molta terra?

Duim unes 120 quarterades de cereals i unes 20 d'ametlers a Inca, Costitx i Binissalem. Feim garba d'avena per vendre a cavallistes i possessions que tenen ovelles. Feim 1000 bales rodones de garba d'avena i unes 700 de palla cada any. Ho emmagatzemam i ho venem.

Quins ametlers heu sembrat?

Fa 10 anys que l'ametlerar est plantat i encara en sembram una mica. Hem sembrat les varietats que els tcnics de la conselleria ens han indicat. Les varietats vivot i guarin funcionen millor a les terres calentes. A les zones fredes hi van b altres varietats, com ara la masbovera o la glorieta. La ferragnes no ha funcionat gaire, perqu no s'adapta al clima humit de Mallorca. Per en tots els casos has d'estar molt damunt els arbres: si no hi feineges, no hi ha res a fer.

Qu voleu dir, amb aix?
Els ametlers volen atenci, com les oliveres, com tot. La masbovera i la glorieta sn productives, per sols si es fa feina: llaurar i esquitar, exsecallar, adobar la terra... Per sort, tot est mecanitzat, llevat de la poda, que es fa a m per sense pujar als arbres, amb serres mecniques afegides a un bra elctric.

I la collita, com la feis?

La recollecci est mecanitzada, i si hi pares esment s molt bona de fer. Has de fer un exsecallada cada any i aix tens els arbres bons de collir. Culls 800 arbres en un sol dia. Els vells no importa collir-los.

s rendible, l'ametlerar, en aquestes condicions?

A la meva explotaci, l'ametlerar no em basta per assegurar la rendibilitat. N'hauria de tenir el doble. Noms et pots defensar quan el preu del bess s d'uns 3 euros per quilo. L'ametla amb closca hauria d'anar a 1 euro, com a mnim. Aix es pagaria la feina. L'any passat anava a 0,70 cntims. Un altre problema s que, de vegades, no ens paguen. I s'ha de poder vendre i cobrar.

I l'ametlerar vell?

No t cap rendibilitat. Els arbres vells poden tenir un valor mediambiental. I si cobren l'ajuda, va b. Per per fer producci, els arbres s'han de cuidar, i aix vol dir que, o feim les coses ben fetes, o mantenim el valor mediambiental. La producci demana arbres nous. La venda de la llenya vella serveix per pagar la sembra, per la inversi s a mantenir la plantaci. Aix no s viable sense un preu mnim de l'ametla.

I el futur?

All que cal s donar continutat a les ajudes. s vital per sobreviure. Els pagesos som com una ONG: feim menjar a preus baixos, per, sense ajudes, s impossible.

T sentit una ametla amb marca de qualitat, diferenciada?

Hem de fer productes diferenciats, com s'ha fet amb la vinya. L'ametla mallorquina no t res a veure amb l'americana. s un altre cicle de cultiu i s ms gustosa. Crec amb una identificaci geogrfica.

Com es presenta, l'anyada?

La calor ha anat b. En cereal hi ha bona anyada, i de palla n'hi ha molta. A les terres grasses va molt b. L'anyada s normal en ametlers. El problema dels ametlers, i de quasi tot, s el preu.

Ens tocar fort la crisi?

Qui no vagi viu se n'anir a fer punyetes. Hi haur una altra porgada de pagesos. Hi ha molt d'endeutament i el fet de no cobrar les ajudes s greu. Crec que vnen uns anys difcils.

« Tornar
© 2009 Unió de pagesos • ContacteMapa webInici