Difusió » Entrevistes » Fitxa de la entrevista
09-10-2011

PEP ROTGER ELABORA OLI A CAIMARI AMB OLIVES DARBRES CENTENARIS I ENVASA AMETLES TORRADES MOLT GUSTOSES

Mercat pags

NO HI HA ALTRE CAM QUE ARRIBAR AL CONSUMIDOR FINAL.




En Pep Rotger de Can Verano de Caimari, fa ametles mallorquines torrades i oli verge extra dolives de muntanya que comercialitza amb la marca Cas Collector.

Sempre has fet de pags Pep?

No, primer menava camions i excavadores. Per el mn de la construcci no magradava i pensava que mai mhi podria realitzar, per aix el vaig deixar lany 1994.

I qu fas ara?

Duc olivars a la muntanya, ametlers, garrovers i tenim ovelles. Duc unes 25 hectrees dolivar: darrera el puig de nEscuder, a ets Horts, sa Palatera, Can Bernat... Dametlerar en duc unes 20 hectrees a Son Vivot, Talap i altres finques.

Ests content dhaver deixat la construcci?

Quan vaig deixar la construcci les ametles i les garroves duien bon preu. De llavors en els preus han baixat i la construcci ha tengut anys molt bons, fins ara que ha caigut en picat. No mempenedesc dhaver triat el camp.

Hi pots viure?

S, per he passat els meus problemes i no trobes cap ajuda quan lhas de menester. El mn pags s un mn que depn molt de les subvencions. Hem de fer coses com crear productes de qualitat que ens donin un valor afegit i puguem fer rendibles les explotacions. No hi ha altre cam que arribar al consumidor final fent productes de molta qualitat.

Tu ja has comenat a trescar aquest cam?

El 2003 vaig comenar aquesta lnia. Vaig posar en marxa la marca Cas Collector i faig oli i ametles torrades. Amb pocs recursos econmics, poc a poc. Vaig aconseguir el registre de sanitat i dindstria, que em permeten etiquetar els meus productes i vendrels a tercers. No s com me nhe sortit. A Mallorca, que s un parads, pareix mentida que la gent que t iniciatives sigui tan mal tractada i ho hagi de passar tan malament. Et trobes amb les portes tancades.

Com et surt loli?

Enguany he fet un oli de 0,26 graus, un veritable oli pata negra. De cada any surt millor. s un oli molt afruitat, amb el punt damarg que li donen les olives mallorquines. s un oli que, grcies a loliva mallorquina, t un retrogust excel.lent. Hi pos un poc darbequina.

Et du molta feina lolivar de muntanya?

Lolivar t avantatges i inconvenients. Si hi tens ovelles no thas de preocupar de fer els bordalls. Du quatre vegades ms feina fer els bordalls que no exsecallar. Les ovelles, a ms, adoben el sl duna manera natural. Exsecallam en anys alterns, laltre any feim les tanyades. Has de fer el tractament contra la mosca i contra els fongs. Lolivera mallorquina s molt sensible als fongs i a lull de gall que fa caure la fulla.

Com culls loliva?

La de taula la cull a ma. No en volen molta, sest perdent el consum a favor de loliva de la pennsula que va a meitat de preu. Lany passat es va vendre a 1,50 el quilo i fa 15 anys anava a 2 euros. Per fer oli la cull amb un vibrador de ma i teles.

Creus amb loliva mallorquina?

S, s injust el que passa amb les oliveres mallorquines de muntanya, que ara ning senrecorda delles. La denominaci dorigen es va fer per tres varietats doliva, empeltre, arbequina i picual, per no sn tres varietats iguals. Trob que la mallorquina o empeltre hauria de tenir un reconeixement especial. Les oliveres de muntanya sn menys rendibles i contribueixen al paisatge de Mallorca. Hi has dhaver nascut per fer-hi la feina. Se li hauria dhaver fet un reconeixement: a lolivera mallorquina i a la gent que lha estimada. Per aix jo no estic dins la denominaci dorigen, perqu vull fer loli talment com crec que sha de fer. Vull ser honest amb jo mateix.

Com fas les ametles torrades?

Vaig collir la meva ametla i vaig triar lametla dels arbres ms vells, la ms gustosa. Ametla sobretot dametlers gomosos o verderetes. Per no trobava ning que me la volgus encetar per poder triar el bess. No trobes suport. Faig torrades duns 100 quilos. La vull torrar amb llenya dametler, per aix estell ametlers morts perqu la llenya sigui ben seca. De cada vegada em surten millor. Amb lametla es pot arribar a fer un producte fantstic.

« Tornar
© 2009 Unió de pagesos • ContacteMapa webInici