Difusió » Entrevistes » Fitxa de la entrevista
16-11-2014

SEBASTI ORDINES CAP: NO MHE PLANTEJAT MAI FER QUALQUE COSA QUE NO SIGUI VIURE DEL CAMP

Uni de Pagesos

En Sebasti Ordines Cap t vint-i-cinc anys. s enginyer tcnic agrcola, pags i una persona que conra la terra perqu lestima. En un moment econmic gens fcil sha tirat enmig sense por i amb moltes ganes de fer feina. Fa poc va obrir el Celler 7.103, al carrer Jaume I o de sEscola Graduada, i ara cada diumenge demat lobrir per aprofitar lestirada del mercat.

Don neix el teu inters per lagricultura?

Ve de lluny. El tema del vi s la darrera baula de la cadena. De ben petit ja menconaren cap aquest trui. Ms tard vaig haver dagafar un poc el tim de tot aix. No mhe plantejat mai fer qualque cosa que no sigui viure del camp.

Et va agradar estudiar enginyeria tcnica agrcola?

Em va agradar molt. Tenc els coneixements tcnics i els que el meu padr mha pogut transmetre. Una cosa que valor molt s aquest contacte amb la gent major. La gent de la meva edat no coneix la gent major. Jo em puc asseure a una taula a un caf i xerrar amb tothom. Tant de bo hi hagus molta gent jove interessada pel camp.

Quines sn les teves tretes?

Ametles, garroves i ram. Amb dos o tres mesos has de fer els doblers per tot lany. Tamb faig dues quarterades de xeixa, tenc unes 40 ovelles i faig ordi i garba davena. Tamb faig feines per altri: lany passat podrem quaranta quarterades de vinya. No ens avorrim.

Dus moltes terres Sebasti?

Duc les terres del meu padr i de la meva padrina i, a part, les que he anat llogant. Conr 14 o 15 quarterades de vinya i 60 o 70 dametlers i garrovers, daquestes en duc trenta a Moscari, amb molts de garrovers. Les ovelles les tenc all.

Ho dus tot sol?

Ho duc tot sol. Si a un moment puntual em fa falta qualc, el llog. Ara mateix tenc 4 homes que cullen vuit hores cada dia, jo hi vaig cada horabaixa a arreplegar els sacs.

Has fet un celler?

S, volia revaloritzar el ram, una matria primera molt bona, fruit dunes vinyes velles que vnen dels padrins. Hi ha vinyes de manto negro que tenen 50 o 60 anys, altres les he sembrat jo. Vaig conixer un altre allot amb les mateixes inquietuds i fa un any i mig que vrem muntar aquest celler. No compram ram a ning ms, per jo venc ram a un altre celler.
Tens temps per festejar?

S, per he de treure temps dall on no nhi ha. La meva allota est astorada que tan jove ja hagi fet tantes coses i hagi duit tant de remenat. Ms que la capacitat econmica, el que compta sn les ganes de muntar una cosa com aquesta.

I aquest nom de 7.103?

Volem fer qualque cosa original i nostra, i que hi ha ms nostre que una quarterada?

Quants de litres de vi feis?

Lany passat en frem 6.000 botelles. Enguany en farem unes 7.000 i volem anar creixent. Tenim una capacitat de 20.000 botelles.

Quins vins feis?

Vi blanc, vi negre i vi rosat, com a vins joves, i un vi de criana. Sn vins que surten del que s normal i no tan sols per letiqueta. Tenen carcter i sn variables, tot depn de la vinya.

Com els comercialitzes?

Tenim uns quants de distribudors i ells ens compren el vi. Hi ha un parell de botigues de Santa Maria i qualque restaurant. Ara volem obrir els diumenges per vendre vi aprofitant el mercat. Enguany tamb comenarem a participar a la festa del vi novell.

Com van els ametlers?

Molts es moren, sobretot les races antigues. Els plans de millora varen invertir en varietats noves que no han tengut lxit que havien de tenir. Ens podem quedar sense ametlers. Hi ha varietats noves, sha de canviar de xip, shan de regar, se nha de tenir esment.. fer coses per obtenir millors productivitats. El Camp Mallorqu ha fet una parcella experimental, per cada any hi ha manco ametles, encara que tenguin preu.

Com dus la vinya?

Hi faig tota la feina que toca. Ara fins en haver podat no la llaurar, llavors capol les serments i ho incorpor a la terra Vendria a ser una espcie de producci integrada. A les finques que tenc tancades hi sembr ordi i fav. El cam s anar cap a lagricultura ecolgica. Tot el que no s vinya ja lhi tenc.. Les vinyes sn al Pla de Buc que s la millor terra que hi ha a Santa Maria per fer vinya: terres fondes, bona terra...

Quines varietats de ram tens?

Manto negro, merlot, cabernet, premsal blanc, callet i gir blanc. Les varietats autctones es venen b i jo no he sembrat res que no fossin varietats autctones. Sn ms resistents a la sequera i estan ms adequades a aqu.

Enguany tendrem bona anyada?

Lany passat va ser un any molt difcil per a la vinya. Enguany el ram ha estat duna qualitat excellent, molt sa, per escs. Un dissabte va fer una gelada molt forta i les produccions han estat baixes.

Es pot viure del camp?

Si fas molta feina, tens poca son i molta fora de voluntat. Per has de tenir aquestes tres coses ben clares. s una feina sacrificada, per quina millor recompensa que fer el que tagrada, gaudir fent la feina que vols fer i tenir flexibilitat horria. Per per anar b has de fer el cap viu i treure molts de nmeros. Has de sebre deconomia.

« Tornar
© 2009 Unió de pagesos • ContacteMapa webInici