Difusió » Entrevistes » Fitxa de la entrevista
16-11-2014

SEBASTIÀ ORDINES CAPÓ: NO M’HE PLANTEJAT MAI FER QUALQUE COSA QUE NO SIGUI VIURE DEL CAMP

Unió de Pagesos

En Sebastià Ordines Capó té vint-i-cinc anys. És enginyer tècnic agrícola, pagès i una persona que conra la terra perquè l’estima. En un moment econòmic gens fàcil s’ha tirat enmig sense por i amb moltes ganes de fer feina. Fa poc va obrir el “Celler 7.103”, al carrer Jaume I o de s’Escola Graduada, i ara cada diumenge dematí l’obrirà per aprofitar l’estirada del mercat.

D’on neix el teu interès per l’agricultura?

Ve de lluny. El tema del vi és la darrera baula de la cadena. De ben petit ja m’enconaren cap aquest trui. Més tard vaig haver d’agafar un poc el timó de tot això. No m’he plantejat mai fer qualque cosa que no sigui viure del camp.

Et va agradar estudiar enginyeria tècnica agrícola?

Em va agradar molt. Tenc els coneixements tècnics i els que el meu padrí m’ha pogut transmetre. Una cosa que valor molt és aquest contacte amb la gent major. La gent de la meva edat no coneix la gent major. Jo em puc asseure a una taula a un cafè i xerrar amb tothom. Tant de bo hi hagués molta gent jove interessada pel camp.

Quines són les teves tretes?

Ametles, garroves i raïm. Amb dos o tres mesos has de fer els doblers per tot l’any. També faig dues quarterades de xeixa, tenc unes 40 ovelles i faig ordi i garba d’avena. També faig feines per altri: l’any passat podàrem quaranta quarterades de vinya. No ens avorrim.

Dus moltes terres Sebastià?

Duc les terres del meu padrí i de la meva padrina i, a part, les que he anat llogant. Conr 14 o 15 quarterades de vinya i 60 o 70 d’ametlers i garrovers, d’aquestes en duc trenta a Moscari, amb molts de garrovers. Les ovelles les tenc allà.

Ho dus tot sol?

Ho duc tot sol. Si a un moment puntual em fa falta qualcú, el llog. Ara mateix tenc 4 homes que cullen vuit hores cada dia, jo hi vaig cada horabaixa a arreplegar els sacs.

Has fet un celler?

Sí, volia revaloritzar el raïm, una matèria primera molt bona, fruit d’unes vinyes velles que vénen dels padrins. Hi ha vinyes de manto negro que tenen 50 o 60 anys, altres les he sembrat jo. Vaig conèixer un altre al•lot amb les mateixes inquietuds i fa un any i mig que vàrem muntar aquest celler. No compram raïm a ningú més, però jo venc raïm a un altre celler.
Tens temps per festejar?

Sí, però he de treure temps d’allà on no n’hi ha. La meva al•lota està astorada que tan jove ja hagi fet tantes coses i hagi duit tant de remenat. Més que la capacitat econòmica, el que compta són les ganes de muntar una cosa com aquesta.

I aquest nom de 7.103?

Volíem fer qualque cosa original i nostra, i que hi ha més nostre que una quarterada?

Quants de litres de vi feis?

L’any passat en férem 6.000 botelles. Enguany en farem unes 7.000 i volem anar creixent. Tenim una capacitat de 20.000 botelles.

Quins vins feis?

Vi blanc, vi negre i vi rosat, com a vins joves, i un vi de criança. Són vins que surten del que és normal i no tan sols per l’etiqueta. Tenen caràcter i són variables, tot depèn de la vinya.

Com els comercialitzes?

Tenim uns quants de distribuïdors i ells ens compren el vi. Hi ha un parell de botigues de Santa Maria i qualque restaurant. Ara volem obrir els diumenges per vendre vi aprofitant el mercat. Enguany també començarem a participar a la festa del vi novell.

Com van els ametlers?

Molts es moren, sobretot les races antigues. Els plans de millora varen invertir en varietats noves que no han tengut l’èxit que havien de tenir. Ens podem quedar sense ametlers. Hi ha varietats noves, s’ha de canviar de xip, s’han de regar, se n’ha de tenir esment.. fer coses per obtenir millors productivitats. El Camp Mallorquí ha fet una parcel•la experimental, però cada any hi ha manco ametles, encara que tenguin preu.

Com dus la vinya?

Hi faig tota la feina que toca. Ara fins en haver podat no la llauraré, llavors capol les serments i ho incorpor a la terra Vendria a ser una espècie de producció integrada. A les finques que tenc tancades hi sembr ordi i favó. El camí és anar cap a l’agricultura ecològica. Tot el que no és vinya ja l’hi tenc.. Les vinyes són al Pla de Buc que és la millor terra que hi ha a Santa Maria per fer vinya: terres fondes, bona terra...

Quines varietats de raïm tens?

Manto negro, merlot, cabernet, premsal blanc, callet i giró blanc. Les varietats autòctones es venen bé i jo no he sembrat res que no fossin varietats autòctones. Són més resistents a la sequera i estan més adequades a aquí.

Enguany tendrem bona anyada?

L’any passat va ser un any molt difícil per a la vinya. Enguany el raïm ha estat d’una qualitat excel•lent, molt sa, però escàs. Un dissabte va fer una gelada molt forta i les produccions han estat baixes.

Es pot viure del camp?

Si fas molta feina, tens poca son i molta força de voluntat. Però has de tenir aquestes tres coses ben clares. És una feina sacrificada, però quina millor recompensa que fer el que t’agrada, gaudir fent la feina que vols fer i tenir flexibilitat horària. Però per anar bé has de fer el cap viu i treure molts de números. Has de sebre d’economia.

« Tornar
© 2009 Unió de pagesos • ContacteMapa webInici